Ja és aquí la primavera, i és cert que quan vé el bon temps, la sang s'altera. Camina que camina, que quan més ho fas..... més difícil és de parar. Els dimecres a la tarda, alguns companys de feina de la carteria de Vic, fem sortides pels indrets de la nostra encantadora comarca. Ja n´hem fet algunes però ens queda molt per recórrer. Així que per exemple en Joan Roquer diu: -" sé un lloc guapíssim on hi ha uns salts d'aigua impressionants"-, cap allà que anem i ell ens fa de xerpa o de guia.
24 d’abr. 2009
SANTA LLÚCIA, SANT MIQUEL XIC
La sortida a Sta. Llúcia em sembla que és la ruta més llarga que hem fet fins ara, ( uns 11 kms.). Sortint de St. Hipòlit hem agafat la carretera de la Trona i després de fer alguns revolts hi ha una pista a l'esquerra. Després de la casa que hem trobat, es deixa el cotxe. Comencem a caminar per la pista fins trobar el caminet que puja cap a Sta. Llúcia.
Va pujant, pujant, pujant.....i la pujada ens fa bufar, però val la pena, quan més amunt més espectaculars són les vistes i també el bosc que ens envolta.
Ja sóm a Sta. Llúcia. A per cert, sabeu que l'Assumpta Rovira quan era petitona corria i jugava per aquests indrets? Si, es veu que la seva mare hi va néixer i ella hi venia a estiuejar.
Quan hem arribat a dalt, m'ha vingut l'emoció que m'agafa sovint quan el paisatge s'ho mereix, i que espero no perdre mai. Es veu el Canigó, el Pedraforca, la Serra del Cadí, el Lluçanès, el Montseny, les Guilleries, Montserrat, i tota la comarca d'Osona, què més es pot demanar!!
Després de reposar una mica estirats a l'herba, hem anat fins a St. Martí Xic i després hem baixat pels cingles de Serratosa, on hi ha la cabana d'en Rabionet, que és la que veieu a la foto i per la finestra treient el cap en Joan la Laura i l'Elena. He pensat que hauré de venir amb la família, de segur que als nens aquesta cabana els hi encantarà. Gràcies Joan per ensenyar-nos aquesta ruta que ha estat fantàstica!
Etiquetes de comentaris:
SANTA LLÚCIA
Subscriure's a:
Missatges (Atom)