ST. PERE DE CASSERRES

St. Pere de Casserres, és un monestir que està situat en una carena en forma de península rodejada pel riu Ter. Va ser construït sobre una necròpolis del poblet que existia a St. Pere de Casserres. Actualment, està totalment reformat, s'ha obert al públic i es fan visites guiades.



La nostra excursió comença al final de la urbanització de Fussimanya. Podem deixar el cotxe a l'aparcament del restaurant i començar a caminar pel carrer que hi ha per la part d'abaix fins l'última casa que trobem.




 


 Després de la casa hi ha un corriol que trobem a l'esquerra. El camí va davallant per un bosc preciós fins que trobem una riera que hem de creuar.






Continuem pel camí,que ara fa pujada, fins anar a parar a una pista més ample. Agafem aquesta pista cap a l'esquerra, ( hi ha uns rètols informatius que ens indiquen) i després d'un Km., (més o menys), trobem un altre corriol, a la dreta. Ara si que fa pujada de debò, però un cop a dalt ens esperen les magnífiques vistes del pantà ple a vessar i això  fa que l'esforç valgui la pena, com sempre.






  

Un cop al monestir decidim no entrar, ja que estan a punt de tancar les portes, però si que ens estem una estona descansant als jardins.

  
És un lloc encantador i ens ha fet una tarda esplèndida. Som-hi!!!- diu en Joan-. Som-hi!- contestem totes. Tornem pel mateix lloc fins a Fussimanya en Joan, Laura, Elena, jo i avui també ha vingut la Cristina, una amiga d'en Joan que diu que repetirà i nosaltres esperem que així sigui. Salut per a tothom i fins la pròxima.

SERRA DELS BUFADORS I ELS BUFADORS DE BEVÍ

Els Bufadors, és un lloc màgic de gran bellesa i amb un ecosistema molt fràgil. El terreny és ple de forats i esquerdes formats per un trencament de la cresta de la serra , per això els forats permeten la sortida de l'aire. Els orificis del terra donen pas a unes cavitats de les quals, notem que surt un aire fred. De vegades es pot sentir com l'aire xiula a l'interior, d'aquí vindria el nom de bufadors.
Per arribar als Bufadors, hem d'anar fins a Sta. Maria de Besora i agafar una pista asfaltada que va fins a Llaers i Ripoll. A 2,5 kms. després d'un revolt a la dreta trobem una altra pista sense asfaltar, a l'esquerra, que és la que ens portarà fins al coll de Beví i allà deixem el cotxe, al costat d'uns prats de pastura, amb aquesta vaca tan simpàtica que ens ha vingut a rebre.










Comencem a caminar seguint la pista i a uns 100 metres ja veiem la serra dels Bufadors.












Agafem un caminet a la dreta, que és com una catifa de fulles seques, que s' enfila cap al bosc i comencem a trobar els primers forats i les primeres escletxes a les roques, en mig de la fageda.









De cop sembla que estiguem en un altre món, fa fresca i hi ha molta humitat, això fa que la vegetació sigui totalment diferent que la que creix als voltants. Trobar els Bufadors, amagats entre la molsa, les roques i les fulles, és com un joc.




















Després d'investigar gairebé tots els racons i forats, enfilem el camí de pujada fins a dalt de la serra, que és la part més dura de l'excursió. El camí és molt estret, amb força desnivell i bufem tots una mica però aviat ens arribarà la recompensa de l'esforç ja que a dalt ens esperen unes vistes panoràmiques de tota la zona del voltant que són fantàstiques.










Podem veure a una banda, la baga de faig i boix, i a l'altra: Bellmunt, Sta. Maria de Besora, el castell de Besora i el Santuari dels Munts. Seguim el camí que travessa la carena i baixem cap a la vall on hem deixat el cotxe. És una ruta circular, però que si voleu també la podeu fer fins als Bufadors i tornar pel mateix lloc i així és molt més curta.
Montse my prima, Laura, Elena, Joan, ha estat fantàstic!!!!!!!!!!

SALT DE LA BARRA DE FERRO

El salt de la Barra de Ferro, és un espectacular salt d'aigua, d'uns 70 m., sobre la riera de les Gorgues, molt a prop de l'ermita de St. Bartomeu Sesgorgues. Es troba situat al terme municipal de l'Esquirol. Es diu així perquè antigament hi havia una barra de ferro que era l'extrem d'una tirolina que anava fins a l'altra cantó de la riera, fins a la casa de Sentfores, i que servia per transportar carbó i llenya.
Comencem la nostra ruta deixant els cotxes al final del barri del Pedró, a l'Esquirol. Agafem un corriol que fa baixada, fins arribar a una pista que agafem cap a la dreta. Més o menys en 40 minuts arribem a sobre el salt. Les vistes desde aquí són espectaculars. L'alçada que hi ha fins al torrent i el poc espai a la roca, fa que ens ho mirem asseguts o estirats a terra, perquè drets fa una mica de por. A l'altra banda del torrent veiem la casa de Sentfores, des d'allà és on hi ha més bona vista per veure el salt d'aigua.
Ens ha semblat poca estona i decidim donar tota la volta i fer el recorregut circular, en comptes de tornar per on hem vingut, per tant, continuem i agafem un corriol que fa força baixada fins arribar al riu i quedem impressionats de la gorga gegant que hi trobem , més aviat sembla un llac. És realment preciós, però de seguida ens adonem que no serà fàcil de creuar a l'altra banda. Decidim creuar el torrent pel lloc amb menys profunditat i que ens sembla més fàcil, però per arribar-hi hem de baixar per una roca humida que rellisca moltíssim. No és fàcil però al final ho aconseguim i ja sóm a l'altra cantó del riu. Aquí comença una gran pujada per un corriol fins arribar a un camí més ample on trobem un rètol que ens indica cap a la casa de Sentfores. A la casa hi ha un mirador al salt de la Barra de Ferro, però no ens hi estem gaire perquè estem a mig camí de la ruta i calculem que ens queda una hora de llum i si no ens espavilem s'ens farà fosc. Cotinuem per un corriol pel mig del bosc . Després d'una altra pujada, arribem a l'ermita de Sant Bartomeu Sesgorgues. És una església romànica del segle XII. Hi ha una gran pla que envolta l'ermita, on segur que ens hi haguéssim estat una estona si no hagués estat perquè ara ja si que vèiem claríssim que no arribàvem amb claror ni de conya. Sort del frontal!!!!.
Agafem la pista asfaltada i just després de la casa del Vilar hi ha un corriol a l'esquerra que no és gens fàcil de veure'l i que ens porta, després d'estona de baixada, cap al riu. El creuem i després tot pujada fins tornar al barri del Pedró, el nostre punt d'inici.
Ha estat una tarda fantàstica per la gran bellesa de la ruta i per la companyia, però també amb algun moment de preocupació pel fet de veure que sen's feia fosc.
Als que us agradi caminar, no us ho perdeu!!!
Els caminadors: Laura, Joan Roquer, Montse, Nacho,Elena i Eva.

FAGEDA DE LA GREVOLOSA

Hola!! Fa molt temps que no escric res al blog, i és que ja se sap, s'ha de tenir temps. Nosaltres no hem parat de fer sortides. Aquesta tardor ens hem dedicat a la caça del bolet, però en vistes de l'èxit, hem decidit tornar a caminar, tot i que un dia en vàrem trobar forces. Els llocs que hem anat a buscar bolets són..... ??? ai! ara no ho recordo. Només sé que hi havia molts pins.

Començaré per la ruta que vam fer el mes de maig a la fageda de la Grevolosa. És un itinerari molt interessant que es pot fer circular, tot i que nosaltres hem deixat un cotxe a St. Andreu de la Vola i l'altre a coll de Bracons i és en aquest punt on iniciem la nostra excursió.
Comencem a caminar i ens despista una mica un camí que baixa cap a la dreta i ja ens comencen els dubtes: què fem? A l'esquerra o a la dreta? Decidim anar a la dreta i quan portem una bona estona caminant ens adonem que no anem bé, més clar, que estem perduts. Amb l'ajuda del llibre "a peu per Osona" i una també una mica d'intuïció trobem el camí per on ha d'anar la nostra ruta. Anem endinsant-nos a la fageda i el paisatge és espectacular. El camí és agradable, fa baixada i de sobte trobem la solitària ermita de Sant Nazari. L'edifici, de planta rectangular, ja existia al segle XIV i va ser restaurat al 1920. Continuem baixant i el paisatge es va transformant, els faigs queden enrere i deixen pas als oms, freixes i avellaners. La vall es va obrint i passem al vessant solell. Aviat arribem a la pista ample que va al Güell i continuem fins arribar a Sant Andreu de la Vola on finalitza la nostra aventura, que li podríem posar el títol de: "perduts a la fageda".

DE FOLGAROLES AL MONESTIR DE ST. LLORENS DEL MUNT

Aquesta ruta és d'aquelles que quan la fas veus realment les coses fantàstiques que tenim a la comarca d'Osona.
Nosaltres l'hem fet circular passant pel poblat Ibèric de Puigcastellet on les restes del poblat es conserven en un estat excel.lent i si us agrada el tema dels fòssils és impressionant per la quantitat que s'hi troben. Continuem pel camí fins arribar al monestir de Sant Llorens del Munt. Del poblat al monestir hi ha aproximadament uns 4 kms. amb molt poc desnivell.
Sant LLorens havia esta un antic castell. Els primers documents daten de l'any 884 ( segle IX ) i més tard va passar a ser monestir.
Un cop allà hem tingut la sort de trobar al propietari i ens hi ha deixat entrar. Hem pogut veure una petita capella, que hi ha a la part d'abaix. En aquesta planta també hi ha la cuina i algunes sales on ara hi estan fent obres. També hem pujat a la planta superior on s'hi troben les habitacions, un lavabo i una biblioteca espectacular. Mirant per les finestre ens quedem impressionats per les vistes.
És hora de tornar. Una foto de grup, i una fruiteta per agafar forces. Ara gairebé tot el camí és de baixada fins arribar al gorg dels llitons. És un engorjat profund que es troba sota el pont de les bruixes del torrent del Sot Fosc. Per cert, sabeu què són els llitons? Diu la llegenda que són uns éssers màgics ( follets), negres i banyuts, que surten del gorg en dies de temporal i ataquen als vianants.
És un lloc increible, d'una gran bellesa.
Seguim, que s'ens fa tard, fins arribar al cotxe. Jo crec que hem caminat uns 9 kms. Per cert!! avui ha vingut a caminar en Joan Manel amb nosaltres, també la Belen, l'Elena, la Laura, en Joan i jo mateixa.
Fins la properaaaaaaa.

DE ST. JULIÀ A PUIGLAGULLA

Per anar de St. Julià a Puiglagulla hem deixat el cotxe a les Set Fonts. Hem anat, ja a peu, a buscar la carretera que va a Vilalleons, l'hem creuat i veiem el corriol que està marcat. Fa una mica de pujada fins que arribem al castell de Bellpuig però després és una ruta força planera. Jo diria que hi ha uns 9 kms. ( anar i tornar), i a més, molt ben marcada. Ara hem diu en Xevi que és el GR-2, més conegut com el camí de la carena.

Sabeu què és el primer que hem fet quan hem arribat a les Set Fonts? DINAAAAAAR. Uf, quina gana!! Avui hem estat de luxe, ens hem pogut entaular i fer el cafetó al bar que hi ha.
Fa una mica de mandra però vinga va, som-hi!!!! A vegades diem que estem una mica sonats d'anar a caminar a aquestes hores i després de treballar, però qué carai, això és vida!!!
Comencem a caminar i decidim anar a veure la font de la Riera. Per anar-hi ens hem de desviar una mica del camí. És un lloc preciós, bé ho era fins que van fer l'eix transversal, ja que hi passa per sobre. Després de veure la font hem tornat al camí de la carena i hem continuat.
Mentre caminem hem pogut veure com ja comencen a florir les maduixes, i ja pensem en fer només una sortida per collir-ne.
-Falta molt?- No, ja arribem. Això em sona i suposo que tots els que teniu canalla també, de fet fa quatre dies ho dèiem nosaltres.
Ja hi sóm!! Una estona de gronxada, molta de riure, i tornem cap a casa!

CASTELL DE BESORA

Per anar al castell de Besora hem d'arribar a Sta. Maria de Besora. Just quan entres al poble a l'esquerra podem deixar el cotxe i començar a caminar. Ja hi ha un rètol que ens assenyala el camí.


Aquest dimecres hem sortit una bona colla: la Laura, la Belen, l'Elena, la Carmeta, en Joan, en Jordi i jo mateixa. Abans d'anar al castell hem tornat a anar al salt del Mir, ja que està molt aprop i així ho han pogut veure els que no van venir la última vegada.
Abans de començar carreguem piles amb un bon menjar i si podem també un cafetó.
Quan comencem a baixar cap el salt la nostra gran sorpresa de la tarda: TROBEM BOLETS!!!!!! concretament múrgules i és que quan la Carmeta deixa la furgoneta i agafa la cistelleta, sempre, sempre troba alguna cosa. No ho sé com s'ho fa i quan li demano em diu que jo no els veig perquè no porto ulleres, serà possible?

Ja hi sóm! Tots ben posadets per fer la foto. Digueu Lluiiiiiiiiiiiiiiís.



I ara cap als cotxes per anar fins el castell.






El camí que puja al castell és molt agradable ja que gairebé tota l'estona passa per bosc, a més aquesta primavera és fantàstica, ha plogut molt i això es nota. Un cop a dalt són increibles les vistes i tot l'entorn del castell.
Descansem una mica i tornem que es fa tard.



Si veniu per aquí us recomano això que hem fet nosaltres, d'anar a veure el salt del Mir i pujar al castell, ja que ho podeu fer en un matí, o en una tarda.