El salt de la Barra de Ferro, és un espectacular salt d'aigua, d'uns 70 m., sobre la riera de les Gorgues, molt a prop de l'ermita de St. Bartomeu Sesgorgues. Es troba situat al terme municipal de l'Esquirol. Es diu així perquè antigament hi havia una barra de ferro que era l'extrem d'una tirolina que anava fins a l'altra cantó de la riera, fins a la casa de Sentfores, i que servia per transportar carbó i llenya.
Comencem la nostra ruta deixant els cotxes al final del barri del Pedró, a l'Esquirol. Agafem un corriol que fa baixada, fins arribar a una pista que agafem cap a la dreta. Més o m
enys en 40 minuts arribem a sobre el salt. Les vistes desde aquí són espectaculars. L'alçada que hi ha fins al torrent i el poc espai a la roca, fa que ens ho mirem asseguts o estirats a terra, perquè drets fa una mica de por. A l'altra banda del torrent veiem la casa de Sentfores, des d'allà és on hi ha més bona vista per veure el salt d'aigua.Ens ha semblat poca estona i decidim donar tota la volta i fer el recorregut circular, en comptes de tornar per on hem vingut, per tant, continuem i agafem un corriol que fa força baixada fins arribar al riu i quedem impressionats de la gorga gegant que hi trobem , més aviat sembla un llac. És realment preciós, però de seguida
ens adonem que no serà fàcil de creuar a l'altra banda. Decidim creuar el torr
ent pel lloc amb menys profunditat i que ens sembla més fàcil, però per arribar-hi hem de baixar per una roca humida que rellisca moltíssim. No és fàcil però al final ho aconseguim i ja sóm a l'altra cantó del riu. Aquí comença una gran pujada per un corriol fins arribar a un camí més ample on trobem un rètol que ens indica cap a la casa de Sentfores. A la casa hi ha un mirador al salt de la Barra de Ferro, però no ens hi estem gaire perquè estem a mig camí de la rut
a i calculem que ens queda una hora de llum i si no ens espavilem s'ens farà fosc. Cotinuem per un corriol pel mig del bosc . Després d'una altra pujada, arribem a l'ermita de Sant Bartomeu Sesgorgues. És una església romànica del segle XII. Hi ha una gran pla que envolta l'ermita, on segur que ens hi haguéssim estat una estona si no hagués estat perquè ara ja si que vèiem claríssim que no arribàvem amb claror ni de conya. Sort del frontal!!!!.Agafem la pista asfaltada i just després de la casa del Vilar hi ha un corriol a l'esquerra que no és gens fàcil de veure'l i que ens porta, després d'estona de baixada, cap al riu. El creuem i després tot pujada
fins tornar al barri del Pedró, el nostre punt d'inici.Ha estat una tarda fantàstica per la gran bellesa de la ruta i per la companyia, però també amb algun moment de preocupació pel fet de veure que sen's feia fosc.
Als que us agradi caminar, no us ho perdeu!!!
Els caminadors: Laura, Joan Roquer, Montse, Nacho,Elena i Eva.
