DE FOLGAROLES AL MONESTIR DE ST. LLORENS DEL MUNT

Aquesta ruta és d'aquelles que quan la fas veus realment les coses fantàstiques que tenim a la comarca d'Osona.
Nosaltres l'hem fet circular passant pel poblat Ibèric de Puigcastellet on les restes del poblat es conserven en un estat excel.lent i si us agrada el tema dels fòssils és impressionant per la quantitat que s'hi troben. Continuem pel camí fins arribar al monestir de Sant Llorens del Munt. Del poblat al monestir hi ha aproximadament uns 4 kms. amb molt poc desnivell.
Sant LLorens havia esta un antic castell. Els primers documents daten de l'any 884 ( segle IX ) i més tard va passar a ser monestir.
Un cop allà hem tingut la sort de trobar al propietari i ens hi ha deixat entrar. Hem pogut veure una petita capella, que hi ha a la part d'abaix. En aquesta planta també hi ha la cuina i algunes sales on ara hi estan fent obres. També hem pujat a la planta superior on s'hi troben les habitacions, un lavabo i una biblioteca espectacular. Mirant per les finestre ens quedem impressionats per les vistes.
És hora de tornar. Una foto de grup, i una fruiteta per agafar forces. Ara gairebé tot el camí és de baixada fins arribar al gorg dels llitons. És un engorjat profund que es troba sota el pont de les bruixes del torrent del Sot Fosc. Per cert, sabeu què són els llitons? Diu la llegenda que són uns éssers màgics ( follets), negres i banyuts, que surten del gorg en dies de temporal i ataquen als vianants.
És un lloc increible, d'una gran bellesa.
Seguim, que s'ens fa tard, fins arribar al cotxe. Jo crec que hem caminat uns 9 kms. Per cert!! avui ha vingut a caminar en Joan Manel amb nosaltres, també la Belen, l'Elena, la Laura, en Joan i jo mateixa.
Fins la properaaaaaaa.

DE ST. JULIÀ A PUIGLAGULLA

Per anar de St. Julià a Puiglagulla hem deixat el cotxe a les Set Fonts. Hem anat, ja a peu, a buscar la carretera que va a Vilalleons, l'hem creuat i veiem el corriol que està marcat. Fa una mica de pujada fins que arribem al castell de Bellpuig però després és una ruta força planera. Jo diria que hi ha uns 9 kms. ( anar i tornar), i a més, molt ben marcada. Ara hem diu en Xevi que és el GR-2, més conegut com el camí de la carena.

Sabeu què és el primer que hem fet quan hem arribat a les Set Fonts? DINAAAAAAR. Uf, quina gana!! Avui hem estat de luxe, ens hem pogut entaular i fer el cafetó al bar que hi ha.
Fa una mica de mandra però vinga va, som-hi!!!! A vegades diem que estem una mica sonats d'anar a caminar a aquestes hores i després de treballar, però qué carai, això és vida!!!
Comencem a caminar i decidim anar a veure la font de la Riera. Per anar-hi ens hem de desviar una mica del camí. És un lloc preciós, bé ho era fins que van fer l'eix transversal, ja que hi passa per sobre. Després de veure la font hem tornat al camí de la carena i hem continuat.
Mentre caminem hem pogut veure com ja comencen a florir les maduixes, i ja pensem en fer només una sortida per collir-ne.
-Falta molt?- No, ja arribem. Això em sona i suposo que tots els que teniu canalla també, de fet fa quatre dies ho dèiem nosaltres.
Ja hi sóm!! Una estona de gronxada, molta de riure, i tornem cap a casa!

CASTELL DE BESORA

Per anar al castell de Besora hem d'arribar a Sta. Maria de Besora. Just quan entres al poble a l'esquerra podem deixar el cotxe i començar a caminar. Ja hi ha un rètol que ens assenyala el camí.


Aquest dimecres hem sortit una bona colla: la Laura, la Belen, l'Elena, la Carmeta, en Joan, en Jordi i jo mateixa. Abans d'anar al castell hem tornat a anar al salt del Mir, ja que està molt aprop i així ho han pogut veure els que no van venir la última vegada.
Abans de començar carreguem piles amb un bon menjar i si podem també un cafetó.
Quan comencem a baixar cap el salt la nostra gran sorpresa de la tarda: TROBEM BOLETS!!!!!! concretament múrgules i és que quan la Carmeta deixa la furgoneta i agafa la cistelleta, sempre, sempre troba alguna cosa. No ho sé com s'ho fa i quan li demano em diu que jo no els veig perquè no porto ulleres, serà possible?

Ja hi sóm! Tots ben posadets per fer la foto. Digueu Lluiiiiiiiiiiiiiiís.



I ara cap als cotxes per anar fins el castell.






El camí que puja al castell és molt agradable ja que gairebé tota l'estona passa per bosc, a més aquesta primavera és fantàstica, ha plogut molt i això es nota. Un cop a dalt són increibles les vistes i tot l'entorn del castell.
Descansem una mica i tornem que es fa tard.



Si veniu per aquí us recomano això que hem fet nosaltres, d'anar a veure el salt del Mir i pujar al castell, ja que ho podeu fer en un matí, o en una tarda.

SANTA LLÚCIA, SANT MIQUEL XIC

La sortida a Sta. Llúcia em sembla que és la ruta més llarga que hem fet fins ara, ( uns 11 kms.). Sortint de St. Hipòlit hem agafat la carretera de la Trona i després de fer alguns revolts hi ha una pista a l'esquerra. Després de la casa que hem trobat, es deixa el cotxe. Comencem a caminar per la pista fins trobar el caminet que puja cap a Sta. Llúcia.
Va pujant, pujant, pujant.....i la pujada ens fa bufar, però val la pena, quan més amunt més espectaculars són les vistes i també el bosc que ens envolta.
Ja sóm a Sta. Llúcia. A per cert, sabeu que l'Assumpta Rovira quan era petitona corria i jugava per aquests indrets? Si, es veu que la seva mare hi va néixer i ella hi venia a estiuejar.
Quan hem arribat a dalt, m'ha vingut l'emoció que m'agafa sovint quan el paisatge s'ho mereix, i que espero no perdre mai. Es veu el Canigó, el Pedraforca, la Serra del Cadí, el Lluçanès, el Montseny, les Guilleries, Montserrat, i tota la comarca d'Osona, què més es pot demanar!!
Després de reposar una mica estirats a l'herba, hem anat fins a St. Martí Xic i després hem baixat pels cingles de Serratosa, on hi ha la cabana d'en Rabionet, que és la que veieu a la foto i per la finestra treient el cap en Joan la Laura i l'Elena. He pensat que hauré de venir amb la família, de segur que als nens aquesta cabana els hi encantarà. Gràcies Joan per ensenyar-nos aquesta ruta que ha estat fantàstica!

SOT DEL BAC

El Sot del Bac és un salt d'aigua que està al Figaró. Heu d'anar per la c-17 i agafar la sortida del Figaró. Trobareu una urbanització. Agafeu un dels trencants que et fan anar cap a la dreta i trobareu unes naus industrials i allà es pot deixar el cotxe. Es comença a caminar i de seguida et trobes la via del tren, la passeu i heu d'anar seguint la pista fins arribar a un corriol marcat. Quan agafeu aquest corriol heu d'anar fent, més o menys uns 2 kms. i a la dreta hi ha un altre caminet que va directe al salt del Sot del Bac.
Aquesta és una de les primeres sortides que vam fer. La sabia perquè hi vam anar un dia amb l'Anna, la Fina, la Nuri i la Dolors (són unes noies fantàstiques amb les que anem de tant en tant a fer caminades i espero que en poguem fer moltes més juntes).
Bé, us deixo que avui no estic gaire inspirada. Fins la pròxima!!!!!

SALT DEL MIR

Fa uns quinze dies en Xevi va anar amb l'Albert, l'Eloi i uns amics al salt del Mir. Només d'arribar a casa em va dir que hi havíem d'anar. Em va ensenyar les fotos i vaig veure que era realment preciós.
El salt del Mir és molt a prop de Sta.Maria de Besora. Passat el poble, més o menys a 1 km. hi ha un camí a la dreta que va a la casa rural del Mir. De la carretera a la casa hi ha uns 2 km. de pista que la podem fer amb cotxe i deixar-lo a l'aparcament de la mateixa casa. Allà comencem a caminar continuant per la pista fins arribar al salt.Abans d'arribar hi ha uns molins d'aigua antics.
És una excursió molt atractiva pels nens, ja que és curta, poden entrar als molins, i quan fa caloreta es poden remullar. El que si que us puc dir és que aquests de la foto s'ho van passar bomba.
Aquest dimecres només hi hem pogut anar la Laura i jo.
Aquí la podeu veure lluïnt un bonic model primavera-tardor ideal per dies de pluja. És el nou model fet pel dissenyador post-Pierre Garden.

Hem començat a caminar plovent i la Laura em diu: -Eva me parece que nos va a caer un chaparrón que no veas-. Llavors he recordat que al cotxe hi portava tres paraigües. Em sembla que és la primera vegada a la vida que camino pel bosc amb un paraigües, però de seguida ha parat de ploure i ens ha sortit un bon sol. Com ja us podeu imaginar ens hem fet un fart de riure i el millor de tot ha estat arribar al salt d'aigua i veure que valia molt i molt la pena.
HEU DE VENIR!!!!!!!!!!!!!!

LA FORADADA

La sortida a la Foradada ha estat tot un espectacle d'aigua.
En sortia per tot arreu. Aquí estem l'Elena, en Joan i jo. Estava buscant algun lloc per posar la càmera per fer una foto amb l'automàtic i per sort meva han aparegut una parella molt simpàtica i ens han dit: voleu que us la tirem? Crec que se n'han adonat que m'hi feia mal. Gràcies guapos!!!!!
Aquest és el camí que va de l'Esquirol a la foradada, però més aviat sembla un riu. He pogut comprovar que el "goretex" realment funciona.
Es veu que quan érem a la Forada, un arbre ha caigut enmig del camí, la qual cosa ha fet que en tornant, aquest arbre ens despistés moltíssim i no sabíem si tornàvem pel camí bo ( o pel bon camí) o no. Però a mesura que hem anat avançant hem vist que si que ho era. Sort que no ens ha caigut al damunt!!!!!
Per cert, també vull donar les gràcies amb en Joan i l'Elena per aguantar el rotllo que els hi he donat pel camí, i és que, no ho sé, no podia parar de xerrar.
Ens veiem a la propera sortida!!!!